Al mes de setembre vam
inicar un nou projecte, dins l'optativa I aquí què passa?,que pretenia explicar què passa al món des del punt de
vista de l’escola Vedruna. Nosaltres , un grup d’alumnes de 3r d’ ESO , el Guillem Alcocer, la Jaydy Jorge, el Nico Bermúdez i el Montaser Chachou , us vam
donar la benvinguda i us vam promete moltes informacions,notícies,imatges,vídeos
, etc . Un cop acabada aquesta etapa creiem que hem complert la nostra paraula i us hem
fet arribar el millor del que ha passat al món en aquest semestre.
Ara és hora d’acomiadar-nos
. Esperem que la nostra tasca us hagi estat útil , i si més no ,entretinguda. Nosaltres hem après a editar el nostre blog i compartir amb tots vosaltres.Valorem la nostra experiència com a molt positiva.
Els van explicar que Girona estava dividida en dos parts per un riu i que la unien diferents ponts. El pont que va visitar el grup de la noia a la que li he fet les preguntes van anar al pont que va construir Ifel.
També van anar al passeig de Girona, el qual el van recorre tot i els hi va semblar molt maco.
la catedral els va agradar molt.
Després van anar al barri Call, que es el barri Gòtic de Girona. La part que potser se'ls hi va fer mes estranya i curiosa, en el bon sentit va ser quan van anar a visitar el cul de la lleona, una font que segons una llegenda si li dones un peto al cul de la lleona et dona bona sort.
Després per dinar els van deixar anar on volguessin i aquesta noia i les seves amigues van anar a un bosc, on per acabar la tarda també es van fer una sessió de fotos.
El proppassat 22 de desembre l’alumnat de 2n
d’ESO de la nostra escola va fer una sortida a Barcelona. La intenció era donar a conèixer
als alumnes una part importantíssima de la nostra història encara molt viva a
la ciutat comtal : el Barri Gòtic.
L’actual barri correspon al centre de l’antiga ciutat romana de Barcino
. Va ser el nucli de la polis romana , i més tard un barri important a la
ciutat medieval .Avui dia encara és el
cor de la ciutat ; lloc d’interès artístic, històric i arqueològic .
Carrer del Call Jueu
En ple s. XXI ens traslladem al call jueu de 1391 quan aquests van ser
expulsats d’allà; caminant una mica més ens apropem a l’església de Santa Maria
del Pi i remuntem en el temps al s.I d.C
en un dels suburbis de la ciutat romana de Barcino .... El viatge només
ha fet que començar.
Catedral de Barcelona
Els alumnes , distribuïts en grups i amb
l’ajuda d’un mapa , recorren metafòricament aquesta línia del temps situant en l’espai els edificis més
emblemàtics del barri : l’Ajuntament, la Generalitat , l’església de Sta Maria
del Pi...etc.
De la ruta feta s’ elabora un treball
d’investigació sobre els indrets trobats i , com no , fotografiats . Els
alumnes han presentat els seus treballs
als companys i companyes amb l’ajuda d’un power point.
L’objectiu principal de la sortida és doble ; d’entrada apropar-los a l’origen de la ciutat comtal, amb tota la seva
història explicada en carrerons i places que formen aquest peculiar barri , i
també fer d’ells uns guies turístics que contemplen com passat i present es fa
un de sol en aquesta visita a Barcelona.
El documental Valor y vergüenza , proposat pels professor de la matèria , ens acosta a dos esportistes excepcionals: el Jesse Owens i el Luz Long. Després del visionat vam escriure aquest post que narra els fets passats durant els anys 30 i 40. Abans d'explicar els esdeveniments, situaré els dos personatges en un context històric:
James Cleveland Owens (Alabama, 1913), nét d’esclaus i fill
de granger , va ser el representant americà d’atletisme als Jocs Olímpics de
Berlín 1936. Dins la pista era el millor però fora d’ella era un negre més i
com a tal era tractat. Als mateixos jocs hi participava un atleta alemany ,
símbol de la raça ària promolguda per Hitler, Luz Long (1913, Leipzig,
Alemanya).
En començar la competició els jutges van donar dos nuls el
salt d’Owens , era evident que no volien donar el premi a un atleta de color a
l’Alemanya nazi del moment. Luz Long , atleta que valorava per sobre de tot la
competició justa , va deixar caure la tovallova un pam abans de la línea de
salt per tal que Owens no fos eliminat de la competició. Aquest gest va portar
al podi a Owens amb un salt de 8,06m aconseguint l’or a Berlín.
Malgrat aquesta
victòria en tornar a EEUU continuava sent un ciutadà de tercera, un “colored”
.Ell mateix va confesar:
“Cuando
volví a mi país natal, después de todas las historias sobre Hitler, no pude
viajar en la parte delantera del autobús. Volví a la puerta de atrás. No podía
vivir donde quería”.
Des d’aquell moment Owens i Long va convertir-se en amics
per sempre. Aquesta amistat li va costar a l’atlta alemany enemistar-se amb el
poder i el govern nazi el va enviar a lluitar a la II Guerra Mundial , malgrat
que els altres atletes estaven exempts.
El comandant alemany va preparar una acció per tal de deixar
sol al camp de batalla a Luz i provocar que els enemics americans el matessin
en l’atac. Així va ser i amb el seu últim alè va aferrar-se a la seva medalla
guanyada als Jocs Olímpics del 1936. Els soldats americans en veure-ho va
adonar-se que havien matat una llegenda de l’esport.
El títol del vídeo ; Valor y vergüenza , resumeix molt bé
las dues cares d’un mateix fet : el valor que van demostrar dos homes justos i
honestos , per sobre de qualsevol raça, i la vergonya de tots davant el racisme
acceptat silenciosament en moment de la història.
Els jocs olímpics són una bona exhibició de l’esport mundial , però de vegades també es
converteixen en moments històrics únics que canvien el futur , tal i com va
passar als Jocs Olímpics de Mèxic de 1968.
El 20 d’octubre de 1968 va ser “el día que un tipo saltó raro”, com van
escriure alguns dels periodistes de
l’època.
Dick Fosbury (Portland 1947) amb 21 anys, va sorprendre
al món amb una tècnica nova de salt , la seva especialitat atlètica. Aquest
salt consistia en saltar i fer mitja volta en l’aire, passar esquena , braços i
per últim les cames. Però els més sorpresos vans er el jutges que en un primer
moment el van desqualificar perquè consideraven que no era el salt reglamentari
. Més tard van rectificar i Fosbury va aconseguir la medalla d’or.
Va començar la competició saltant 2,03 m sense problemes. Va seguir sumant
alçada fins arribar al 2,22 m . El 2,24 m se li va resistir una mica però també
el va superar. Poc temps després, en no poder classificar-se pels Jocs de
Munich, es va retirar de l’esport.
No podem dir que hagi estat el millor saltador de tots
els temps, ni el més conegut però la tècnica que el va fer famós, la Fosbury
flop , es va fer popular i avui dia tots els saltadors l’utilitzen .
La mateixa tècnica que va portar al cubà Javier
Sotomayor el juliol de 1993 a Salamanca,
a aconseguir el récord mundial
saltant un llistó situat a 2,45 m d’alçada.
