Aquesta
és la història de dos dels millors jugadors de bàsquet del s. XX , però també
és la història de milers de persones que per raons polítiques van deixar de ser
germans per convertir-se en enemics.
Drazen
Petrovic i Vlade Divac eren companys de la selección iugoslava de bàsquet, una
de les millors a finals dels anys 80. Durant les concentracions esportives
havien anat creant un vincle d’afecte i amistat, compartien l’amor per l’esport.
Però quan l’Europa de finals dels 80 es comença a detectar la fi del comunismo,
a Iugoslàvia apareixen els antics conflictes ètnics i polítics. En aquests es
troben dos amics; un serbi; Divac; i un croat; Petrovic.
El
Mundial de bàsquet de 1990 és guanyat per Iugoslàvia i un aficionat va fer
onejar la bandera croata; una de les ètnies que formaven aquell gran país creat
a partir de 6 nacionalistes diferents; Divac es va sentir profundament ofès i
va prendre-li de les mans.
Aquest
fet puntual i espontàni va tenir conseqüencies enormes. La prensa va portar a
extrems les actituds d’uns i altres, i Divac i Petrovic van deixar de banda la
seva amistat. El fet iugoslau es va convertir en una guerra d’informacions
contràries. I aquests dos amics que un dia van jugar en els millors equips del
món, van començar a descendir, en un pou sense fi, fins que ara després de
trenta anys s’ha donat a conèixer la veritat.
El
documental, dirigt per Michael Tolajian presenta des de la perspectiva de Divac
com va succeir els fets que van portar al trencament de la seva amistat en el momento
que es fragmentava tot un país per culpa de la guerra dels Balcans.
El
destí va voler que ells mai poguessin recuperar la seva amistat ja que Petrovic
va morir poc després, el 1983, en un accident de cotxe.
L’essència
del conflicto està perfectament resumida
en una de les frases que el mateix Divac pronuncia al documental i que serveix
de reflexió per a tots i totes:
“Construir una amistad lleva años, pero
destruirla sólo un segundo”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada